Fragments del llibre

MANTRAMS

Su trascendencia y pràctica

Dr. Sri K. Parvathi Kumar

Quan l’Home Celestial va descendir per estar en un cos (en carn i os) va portar amb ell la seva parla celestial i la seva corresponent llengua. El sénzar, el sànscrit i altres llegües transhimalàiques són algunes d’aquestes. Ara es percep cada cop amb més fermesa que el bressol de la humanitat ha estat l’Himàlaia, des d’on l’home va emigrar cap a l’est, el sud, el nord i l’oest. Aquests homes portaven amb ells els sons-llavors; un potencial amb funcions creadores, preservadores, reproductores i inclús destructores. (els sons amb potencial destructiu servien per a reconstruir i organitzar). Les síl·labes, les lletres i el seu so adequat  es varen desenvolupar a partir d’aquest sons-llavor, que tenien el seu corresponent valor numèric, el seu color, la seva vibració i la seva nota musical.

A mesura que l’home va anar descendint més profundament a la matèria, amb el pas del temps, va anar perdent la llengua dels déus (la llengua celestial) i va desenvolupar la seva pròpia llengua a partir de la llengua divina original en sintonia amb la seva degeneració, la seva vibració i la seva cultura i en sintonia amb el seu nivell de comprensió i consciència.

La llengua degenera a mesura que l’home degenera. Es retrobarà la llengua pura quan l’home comenci a ascendir de nou cap a l’esperit.

Els màntrams i la seva manera apropiada de pronunciar-los portaran de nou a l’home a trobar la glòria de la seva paraula i de la seva llengua i també la seva capacitat de tornar a ser de nou un mag blanc. Si un no es desfà de l’orgull de la seva pròpia llengua i del prejudici cap a les altres llengües, no estarà suficientment preparat com per poder elevar-se  fins als regnes del so, on els màntrams porten a terme un paper crucial.

Quan es tracta d’allò Diví, existeixen innumerables termes per referir-se a Ell, però hi ha alguns termes que tenen el potencial d’invocar allò Diví i els diferents aspectes d’allò Diví que representen les seves forces de la Natura. Aquests termes varen ser descoberts pels antics savis en benefici exclusiu de l’activitat del món. Durant molts anys de penitència aquests Adeptes varen penetrar dins el món del so referent a Déu, així com també els sons referents a les seves diferents forces. Ells utilitzen termes que complementen la idea de Déu amb noms que fan referència a Ell que serveixen de mitjà per a invocar la Seva presència i experimentar-la.

Els diversos sons concebuts d’aquesta forma, s’anomenen màntrams; els sons potencials referents a allò Diví. Aquests sons eren utilitzats en l’antiguitat per construir ciutats, desviar el caudal dels rius, etc.

"Els màntrams són un conjunt de frases, paraules i sons que, en virtut de l'efecte rítmic, aconsegueixen resultats que no serien possibles sense ells"

Mestre Djwhal Khul